-
- Acceso y Conexión
- Estructura del sector
- Contratación y suministro
- Peajes de acceso a las redes de transporte y distribución y cargos asociados a los costes del sistema
- Descripción de la actividad
- Instalaciones de producción no renovable, cogeneración o residuos
- Energías renovables, cogeneración y residuos
- Tramitación de instalaciones
- ¿Qué es la calidad de servicio?
- Autoconsumo de energía eléctrica
- Preguntas frecuentes sobre acceso y conexión
- Territorios No Peninsulares (TNP)
- Enlaces de interés
-
- Anuncios
- Regulación
- Remisión de información relativa a la intensidad de las emisiones de gases de efecto invernadero de los combustibles y la energía suministrados en el transporte
- Estadísticas de biocarburantes
- Sistema Nacional de Verificación de la Sostenibilidad
- Listado de EV de la Sostenibilidad, a efectos de la Orden TEC/1420/2018, de 27 de diciembre
- Certificados de la Sostenibilidad, a efectos de la Orden TEC/1420/2018, de 27 de diciembre
- Listados de certificados de sostenibilidad
- SICBIOS
Origen
El 6 de agosto de 1945 los Estados Unidos dejaron caer la bomba atómica "Little boy" en Hiroshima y tres días después la "Fat man" en Nagasaki. Las explosiones liberaron cantidades devastadoras de energía que provocaron unas 120.000 víctimas directas, y enormes daños materiales.
En los años posteriores a la Segunda Guerra Mundial los Estados Unidos trataron de impedir el desarrollo de la bomba atómica en otros países, bien monopolizando los materiales nucleares, o bien dictando Leyes que prohibían compartir la tecnología nuclear (Ley de Mac Mahon).
Sin embargo, el 29 de agosto de 1949, la URSS estalla su primera bomba atómica. Le sigue el Reino Unido el 3 de octubre de 1952 y más tarde otros países como China o Francia.
Ante la evidencia de que era muy difícil detener la proliferación de armamento nuclear, el 8 de diciembre de 1953, el Presidente Eisenhower pronuncia el discurso "Átomos para la paz", que abre el camino a la cooperación en el desarrollo de la energía nuclear con fines pacíficos, sujeta al compromiso de no desarrollar armamento nuclear. Poco después se crearía el Organismo Internacional de Energía Atómica (OIEA) el 26 de octubre de 1956, como Organismo dependiente de las Naciones Unidas para la promoción pacífica de la energía nuclear.
Junto al OIEA, en la década de los 50 tiene lugar el nacimiento de otros dos organismos internacionales: el 27 de marzo de 1957 se firma en Roma el Tratado de la Comunidad Europea de la Energía Atómica (Euratom) y el 20 de diciembre de 1957 se crea la Agencia de Energía Nuclear de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE).
El 1 de julio de 1968, EE.UU., URSS, Reino Unido y 59 países firman el Tratado sobre la no Proliferación de Armas Nucleares (TNP), del que actualmente son Parte 189 Estados. Este Tratado es un acuerdo internacional por el que los países no poseedores de armas nucleares (NPAN) se comprometen a no recibir ni fabricar armas nucleares y, a su vez, los países reconocidos como poseedores de armas nucleares (PAN) a la fecha de la firma del Tratado, a no traspasar a nadie armas nucleares o ayudar a su desarrollo o fabricación. Además de estos compromisos básicos, el Tratado establece otras obligaciones.
El TNP obliga a los Estados Parte NPAN a someterse al sistema de salvaguardias del OIEA, como organismo independiente encargado de verificar que los materiales nucleares no se desvían a fines militares o actividades no declaradas. Por su parte, los Estados Parte PAN (EE.UU., URSS, Reino Unido, China y Francia) pueden someter voluntariamente todas o parte de sus actividades nucleares de carácter civil a las salvaguardias del OIEA. Estos últimos Acuerdos se conocen como de "ofrecimiento voluntario".
Los Estados NPAN deben suscribir un acuerdo con el OIEA para la aplicación de sus salvaguardias nucleares, en el que se establecen las medidas y procedimientos previstos.
Informació sobre ús de galetes: Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per mantenir la sessió, personalitzar l’experiència de l’usuari i obtenir dades estadístiques de navegació. Pot acceptar totes les galetes o, si vol, pot configurar quin tipus de galetes permetre. Per a més informació sobre les galetes utilitzades, consulti la nostra Política de galetes.
En aquest lloc web s’utilitzen dos tipus de galetes. En primer lloc, les denominades “galetes funcionals”, que són necessàries per al funcionament correcte del portal i que s’encarreguen d’emmagatzemar dades de sessió per millorar l’experiència de l’usuari. D’altra banda, les “galetes analítiques”, que s’encarreguen de recopilar informació de l’ús del portal, sense informació personal, i possibiliten un servei millor i més apropiat per part d’aquest portal.
Introducció general a l’ús de galetes al portal MITECO.gob.es
Les galetes són arxius que es poden descarregar al seu equip a través de les pàgines web. Són eines que tenen un paper essencial per a la prestació de nombrosos serveis de la societat de la informació. Entre d’altres, permeten a una pàgina web emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, en funció de la informació obtinguda, es poden utilitzar per reconèixer l’usuari i millorar el servei ofert.
Tipus de galetes
Segons qui sigui l’entitat que gestioni el domini des d’on s’envien les galetes i tracti les dades que s’obtinguin, se’n poden distingir dos tipus: galetes pròpies i galetes de tercers.
Hi ha també una segona classificació segons el termini de temps que romanen emmagatzemades al navegador del client, i llavors poden ser galetes de sessió o galetes persistents.
Finalment, hi ha una altra classificació amb cinc tipus de galetes segons la finalitat per a la qual es tracten les dades obtingudes: galetes tècniques, galetes de personalització, galetes d’anàlisi, galetes publicitàries i galetes de publicitat comportamental.
Per a més informació sobre això, pot consultar la Guia sobre l’ús de les galetes de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
Galetes utilitzades al web
El portal web del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic utilitza Adobe Analytics, eina d’analítica que ajuda els llocs web i els propietaris d’aplicacions a entendre la manera en què els seus visitants interactuen amb les seves propietats. Adobe Analytics utilitza un conjunt reduït de galetes per recopilar dades i informar de les estadístiques d’ús dels llocs web, enviant aquesta informació sense identificar personalment els visitants i sense compartir-la, en cap cas, amb tercers. Aquestes galetes es poden rebutjar o acceptar, ja que no interfereixen en el funcionament del portal, però serveixen de gran ajuda per aportar informació que possibilita un servei millor i més apropiat per part d’aquest portal. Per a més informació sobre galetes d’Adobe Analytics i privacitat, pot consultar els enllaços següents:
A més, les pàgines que ofereixen continguts relacionats amb la xarxa social X només creen galetes si l’usuari té sessió iniciada al lloc d’X. Per a més informació sobre la descripció d’aquestes, pot consultar l’enllaç següent: Privacitat a la xarxa social X
Finalment, es descarrega una galeta de tipus tècnic denominada miteco-compliance, pròpia, de tipus tècnic i de sessió. Gestiona el consentiment de l’usuari davant l’ús de les galetes a la pàgina web, amb l’objectiu de recordar aquells usuaris que les han acceptat i aquells que no, de manera que als primers no se’ls mostri informació sobre això a la part superior de la pàgina. Aquesta galeta és d’utilització obligada per al funcionament correcte del portal.
Acceptació / Rebuig de la Política de galetes
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic permet l’acceptació o el rebuig de les galetes no essencials per al funcionament del portal. Per fer-ho, una vegada que l’usuari accedeixi al portal, es mostrarà un missatge a la part central amb informació de la política de galetes i les opcions següents:
· Firefox
· Chrome
· Safari